El club LF de Sant Just Desvern, de ruta literària per Collbató

Els usuaris del club LF de Sant Just Desvern, aprenents de català del CNL del municipi, van realitzar la ruta literària a Collbató com a cloenda del club abans de l'estiu. Aquesta ruta recorre els principals escenaris del llibre De Chamartín a Collbató, que havien llegit prèviament. M. Àngels Sellés, autora del llibre, fa de guia.

Més informació sobre la ruta literària a Collbató

Aquestes han estat les impressions del club de Sant Just Desvern després d'haver fet la ruta:

"Ahir, 31 de maig, tinguérem la sort de poder arrodonir l’activitat iniciada el 2 de febrer d’enguany del Club de Lectura Fàcil de Sant Just Desvern. Vam triar i llegir ,com a llibre de lectura fàcil, De Chamartín a Collbató . El dia 23 de febrer vam tenir la sort que la seva autora, la M. dels Àngels Sellés, ens visités per poder parlar de les nostres sensacions a l’hora de llegir el llibre i a la fi , ahir vam poder concloure l’activitat fent la ruta guiada per l’autora del llibre per Collbató. Tot fantàstic!

Finalment, ahir, ens vam retrobar amb la M. dels Àngels a Collbató cap a quarts d’onze, vam fer una aturada al bar de trobada per agafar forces i iniciar la visita, prop d’allà, just al carrer Bonavista que és on es troben les cases de Can Prats, Ca la Munda i Can Nolla , en les quals es van allotjar les persones refugiades que van arribar a Collbató a causa de la Guerra Civil Espanyola.

També vam observar i trepitjar els llocs de defensa dels republicans davant dels atacs dels nacional, com la Serra dels Gatells, a més de poder fotografiar-nos amb una muntanya tan emblemàtica com és Montserrat.

El passeig pel cas antic fantàstic i la conversa amb la mare ì la germana de la M. dels Àngels molt tendra i intensa.

Un record inoblidable per a tot el grup va ser l’abraçada amb l’alzina grossa per tal de recuperar energia i el dinar de cloenda.

Sovint llegim i veiem a les pel·lícules o a la televisió persones que han de fugir del seu país per escapar dels perills o d’una mort immediata, però ahir era real, vam poder veure el lloc concret on unes persones van haver d’anar per escapar dels bombardejos, dels atacs, del desastre i de la destrucció de les seves llars, va ser colpidor.

Sí, va ser esfereïdor però alhora gratificador, perquè la història del Paco Sellés és una història que va acabar bé, una història que tant de bo es pogués repetir sempre, i això ho diem ara que desgraciadament estem patint , en certa manera, el mateix amb altres refugiats.

En definitiva , però, veure aquelles cases, aquelles muntanyes, aquelles persones que van donar tot el que tenien per ajudar els altres va ser meravellós i després d’un recorregut fantàstic no podem dir més que gràcies a tothom per fer-nos recordar que som petits però que sempre hi ha grans persones."

Publicat el 2 de juny de 2016